Diumenge, 2 de febrer
Internats familiars
Un dels darrers invents d'aquesta dècada és l'internat familiar. En aquesta Institució, cada intern disposa d'una habitació -estudi amb totes les comoditats: llit, taula, ordinador, televisió, música, mòbils. Fortalesa inexpugnable, que només abandonen quan han d'utilizar els espais comunitaris : la cuina ( per cercar provisions) o el bany. No calen porters ni vigilants. Tothom té claus i entra i surt quan li dóna la gana. Els aventatges que presenten repecte als tradicionals són: un personal de servei que atén les seves nessitats les 24 hores del dia ( intendència, neteja i diners), i que no plantejarà mai reivindicacions laborals. ¿Qui deixaria en aquests temps un xollo així?
Abans els fills, quan s'acostaven a la majoria d'edat, només somiaven a marxar de casa i muntar-se una mena de pis comuna amb amics o companys d'estudis. La resistència dels pares i el xantatge emocional existia, però la il.lusió d'independitzar-se els feia guanyar la batalla. Pagaven els lloguers a mitges i combinaven els estudis amb feines de tota mena ( bé, alguns, rebien una assignació familiar). Ara sembla que són els pares els que somien a marxar.
Què ha motivat d'aquest canvi de papers? Doncs les comoditats que han trobat des que eren petits. Aquell que s'ho troba tot fet, no es planteja la possibilitat de renunciar aquests drets adquirits.¿ Per què ho hauria de fer, sí ja té guanyada la plaça de funcionari familiar de per vida amb el vist-i-plau del tribunal ?
cromets 2:23 PMInternats familiars
Un dels darrers invents d'aquesta dècada és l'internat familiar. En aquesta Institució, cada intern disposa d'una habitació -estudi amb totes les comoditats: llit, taula, ordinador, televisió, música, mòbils. Fortalesa inexpugnable, que només abandonen quan han d'utilizar els espais comunitaris : la cuina ( per cercar provisions) o el bany. No calen porters ni vigilants. Tothom té claus i entra i surt quan li dóna la gana. Els aventatges que presenten repecte als tradicionals són: un personal de servei que atén les seves nessitats les 24 hores del dia ( intendència, neteja i diners), i que no plantejarà mai reivindicacions laborals. ¿Qui deixaria en aquests temps un xollo així?
Abans els fills, quan s'acostaven a la majoria d'edat, només somiaven a marxar de casa i muntar-se una mena de pis comuna amb amics o companys d'estudis. La resistència dels pares i el xantatge emocional existia, però la il.lusió d'independitzar-se els feia guanyar la batalla. Pagaven els lloguers a mitges i combinaven els estudis amb feines de tota mena ( bé, alguns, rebien una assignació familiar). Ara sembla que són els pares els que somien a marxar.
Què ha motivat d'aquest canvi de papers? Doncs les comoditats que han trobat des que eren petits. Aquell que s'ho troba tot fet, no es planteja la possibilitat de renunciar aquests drets adquirits.¿ Per què ho hauria de fer, sí ja té guanyada la plaça de funcionari familiar de per vida amb el vist-i-plau del tribunal ?