Dimarts, 5 de novembre
Sobre el salt i el preu de la fama
Ahir un inesperat accident va fer tocar de peus a terra als interns de l'acadèmia triomfal. Fins ara, només els candidats al suspens o l'expulsió havien experimentat aquesta sensació d'inestabilitat i de no saber on trepitjaven. Cada setmana un jurat de professionals amb cara de pomes agres portava a judici als candidats a abandonar la carrossa triomfal. Els plantaven drets davant de la taula i els repassaven de dalt a baix.
En l'únic programa que vaig veure vaig tenir la sensació que, si això ho fessin a les escoles, les denúncies no s'haguessin fet esperar. Però, pel que es veu, el preu de la fama permet aguantar de tot. Fins i tot, que et tinguin una setmana en capella, com un condemnat a mort. Ja sabem que tots juguen a aquest joc i que perdre també et permet ser conegut. Les víctimes també tenen el seu instant de glòria, encara que sigui durant l'estona que la càmera els enfoca i els retrata per a la posteritat.
El que no s'havia vist mai era un descens col.lectiu a la realitat. Sembla que a partir d'ara el sistema de selecció no serà tant el de qui millor ho faci ( això diuen) sinó el de la selecció natural o la llei del més fort. Era curiós veure les imatges dels lesionats, que en comptes de donar gràcies d'estar vius, semblava que haguessin quedat ja fora de competició. Es veu que això dels collarets ortopèdics, els braços trencats o la cara plena de blaus no deu ser gaire estètic. A les primeres notícies que ens parlaven de la setmaneta de repòs que els aconsellaven els metges, n'han seguides unes altres que els presenten llestos per al combat. ¿No serà això com quan un no es vol perdre un viatge i es capaç de fer veure que aquí no ha passat res?
Esperem que les ganes que tenen tots plegats (acadèmics i candidats) de fer negoci amb les ilusions i les intimitats no s'assembli a l'escena final de la pel.lícula de They Shoot Horses, Don't They i que la propera vegada que hagin de pujar a l'escala a algú no li passi pel cap de posar la trabanqueta al del costat.
mas
Manuel Alvarez Bravo
cromets 3:49 PMSobre el salt i el preu de la fama
Ahir un inesperat accident va fer tocar de peus a terra als interns de l'acadèmia triomfal. Fins ara, només els candidats al suspens o l'expulsió havien experimentat aquesta sensació d'inestabilitat i de no saber on trepitjaven. Cada setmana un jurat de professionals amb cara de pomes agres portava a judici als candidats a abandonar la carrossa triomfal. Els plantaven drets davant de la taula i els repassaven de dalt a baix.
En l'únic programa que vaig veure vaig tenir la sensació que, si això ho fessin a les escoles, les denúncies no s'haguessin fet esperar. Però, pel que es veu, el preu de la fama permet aguantar de tot. Fins i tot, que et tinguin una setmana en capella, com un condemnat a mort. Ja sabem que tots juguen a aquest joc i que perdre també et permet ser conegut. Les víctimes també tenen el seu instant de glòria, encara que sigui durant l'estona que la càmera els enfoca i els retrata per a la posteritat.
El que no s'havia vist mai era un descens col.lectiu a la realitat. Sembla que a partir d'ara el sistema de selecció no serà tant el de qui millor ho faci ( això diuen) sinó el de la selecció natural o la llei del més fort. Era curiós veure les imatges dels lesionats, que en comptes de donar gràcies d'estar vius, semblava que haguessin quedat ja fora de competició. Es veu que això dels collarets ortopèdics, els braços trencats o la cara plena de blaus no deu ser gaire estètic. A les primeres notícies que ens parlaven de la setmaneta de repòs que els aconsellaven els metges, n'han seguides unes altres que els presenten llestos per al combat. ¿No serà això com quan un no es vol perdre un viatge i es capaç de fer veure que aquí no ha passat res?
Esperem que les ganes que tenen tots plegats (acadèmics i candidats) de fer negoci amb les ilusions i les intimitats no s'assembli a l'escena final de la pel.lícula de They Shoot Horses, Don't They i que la propera vegada que hagin de pujar a l'escala a algú no li passi pel cap de posar la trabanqueta al del costat.
mas
Manuel Alvarez Bravo