|
cromets #de joventut
|
|
Diumenge, 21 de Juliol
cromets 10:30 AMUna vegada, en un envelat d’una festa major en una plaça de gràcia a la ciutat de Barcelona, varem ser veïns de llotja (esquena per esquena) d’en Pau Riba; ell anava d’incògnit i no parava de fer acudits. Nosaltres com possibles fans del cantant escoltàvem estorats i divertits les irreverències del geni. L’artista que actuava era una dona de renom, que cantava una cançó d’autoafirmació nacional i reivindicació territorial. En Pau rebatejava les cançons i s’enfotia de la dona i de l’empalagosa dolçor que d’ella es desprenia. Uns dies abans o després, o uns mesos abans o després, en un macrofestival organitzat pels trincaires de la costa, vaig tenir altre cop en Pau a prop meu. Aquesta vegada el vaig trobar a la barra del bar (molt lluny de l’escenari i a prop de les letrines), tapat amb una manta a forma de capa; jo jugava amb els meus amics i m’amagava darrera en Pau, ell ni s’adonava de la meva presència i el meu amagatall; la meva amiga accel.lerada per les circumstàncies vivencials de la ocasió, em deia “mira que farà volar la capa i et raptarà”, nosaltres no ignoràvem la originalitat del personatge, encara que era el primer macroconcert al que assitíem. Una estona més tard, cap a la matinada, varem veure pujar a l’escenari un dimoni, vestit amb malla catalana als cabells, sentíem com cantava i jo pensava: tant de bo m’hagués segrestat sota la seva manta!. marjonic |
|