Cromet de la sèrie "a la recherche du temps perdu".
HE ESTAT FELIÇ I EL MEU AMIC HO SABIA
Em pregunta un amic de joventut amb qui repassem les respectives vides després de molts anys de no veure’ns: «Ets feliç?». La pregunta em travessa com un espasí. El meu amic és un home format i de fondes conviccions, i, per tant, no pot ser que tingui aquell
concepte beat de la felicitat que una certa saviesa popular resumeix en la trilogia ‘salud, dinero y amor’. Quedo un moment callat, i la meva resposta surt finalment improvisada: «No ho sé». I la cosa queda així. Però l’inesperat requeriment té la virtut de fer-me pensar en el tema quan, hores més tard, l’amic em deixa. Ell, que en l’època en què trescàvem per les muntanyes tenia el do d’aprofundir a partir de qualsevol conversa superficial, continua en els seus tretze: amb dues paraules ha sembrat en mi el cuc de la interiorització. Penso que la pregunta és ben difícil de contestar, i que potser la meva resposta ha estat més correcta del que em creia quan la deixava anar com un subterfugi de circumstàncies. ¿Pot saber un mateix si és feliç? Depèn, és clar, del concepte que cada u tingui
de la felicitat. Miro d’ajudar-me amb el diccionari i trobo que defineix la felicitat com l’«estat d’ànim plenament satisfet». És una definició de ‘caixa o faixa’, però que no atribueix a la felicitat un estat necessàriament permanent.
Tothom, doncs, és feliç en un instant o altre de la seva vida i és infeliç en d’altres. També, la presència de l’adverbi ‘plenament’denota que hi pot haver graus de felicitat. Ço que porta a pensar que la felicitat és una cosa relativa i fugissera, una fiblada que dura un instant. Llavors he caigut en el sentit de la pregunta del meu amic, i m’he acabat de convèncer que continua tenint el cap quadrat. M’ha donat la seva adreça electrònica. Li he enviat un correu, precís i lacònic, dient-li: «He estat feliç». En la seva ràpida resposta m’ha guanyat per una paraula en economia verbal: «Ho sabia», m’ha dit. Llavors he constatat una altra cosa: que un amic de veritat ho és per tota la vida.
Estràmpol Isard