cromet 7
A veces cree que vislumbra la senda
A veces cree que vislumbra la senda, se encamina prestamente hacia ella, para encontrarse con que no es más que el reflejo del sueño. Y de sueño en sueño se va extraviando en ese desierto estéril que es la desesperación. El viento levanta la arena creando huracanes amorfos que le ciegan, entonces solo le queda esperar a que el temporal pase, agarrar con sus ultimas fuerzas la poca cordura que le une al mundo.
La ilusión en aquel paraje avieso es a la vez el mejor amigo y el peor enemigo, arma de doble filo. Compañera de venturas, pues es la fuente única de energía, la que termina el paso indeciso, la que abre los entrecerrados párpados temerosos, la que pronuncia la balbuceada palabra prohibida. Adversaria pues le promete aquello que nunca tendrá y cual ladrón amparado por tinieblas le roba lo poco que le queda, la pureza del alma, la ingenua confianza de pensar que llegara el día en que será libre...
El viento le enloquece en su auge de alaridos malditos, lastimeros. Le parece oír, lejanas, las voces de otros seres que como él vagan perdidos, en su intento por encontrar la anhelada senda, ve su propia desesperación reflejada en tales gritos agonizantes y se acobarda al descubrir en su alma la inamovible lápida del cansancio, así como la perenne llama de la hambruna por compartir ese dolor gris oscuro, que corrompe sus ideales de lucha, con aquellas siluetas amorfas que acierta a distinguir cuando se atreve a abrir los entrecerrados párpados debido al temporal.
Mas sabe que el hecho de que la sombra humana no se contusione presa de atroces dolores no es signo de cordura, solo que cuando la oscuridad del desengaño cala lo suficientemente hondo hecha profundas raíces, se instala esta cómodamente y sobrealimentada como esta por los pasos en vano, las palabras desoídas... Crece impúdicamente sin el más mínimo sígno de vergüenza y se adueña dictatorialmente de aquella lánguida y resignada alma, hasta que esta se convierte con la caída de los frutos malditos en carcasa vacía del que antaño fuera un ser con pasión. Pues por eso sabe que cuando una silueta resta callada es que ha hecho presa de ella el germen de la desilusión y sabe certeramente que aquella figura nunca más emprenderá la búsqueda, inmóvil restara sin esperar a nadie ni nada, pues hasta esta capacidad le ha sido robada, muerto en vida.
Se plantea entre arduo paso y cansino levantar la tentación de tal don, no sentir... intenta hacer balance con sus embotados instintos para descubrir aun una pizca de esperanza, una pequeña semilla que resplandece tenuemente en su interior, pero que es capaz de convencerle de que debe levantarse. Amor y odio, pues nada desearía más que la desaparición de esta ascua incontrolable que le empuja a seguir, poder sentarse y libremente, sin el retozón remordimiento ni la desesperante pregunta del " ¿y sí...?". (tras la próxima colina encontrara la senda, tras el próximo paso encontrara refresco para mi dolida alma...), dejarse poseer por la rendición, dar el descanso eterno a sus doloridos músculos y ser cubierto por la revoltosa arena...
Avida la oscuridad observa sus penosas evoluciones y se deleita macabramente en su torturante degusto... desearía cubrirle rápidamente con su aterciopelado manto de tinieblas pero se retiene pues si algo a aprendió en su inmortalidad es a esperar, hasta que la presa le suplique a gritos su intervención, la desee con el ultimo ápice de pasión. Nada hay más sumamente complaciente que el conseguir que la propia víctima se le entregue enteramente y sin condiciones.
takhisis
cromets 7:39 AMA veces cree que vislumbra la senda
A veces cree que vislumbra la senda, se encamina prestamente hacia ella, para encontrarse con que no es más que el reflejo del sueño. Y de sueño en sueño se va extraviando en ese desierto estéril que es la desesperación. El viento levanta la arena creando huracanes amorfos que le ciegan, entonces solo le queda esperar a que el temporal pase, agarrar con sus ultimas fuerzas la poca cordura que le une al mundo.
La ilusión en aquel paraje avieso es a la vez el mejor amigo y el peor enemigo, arma de doble filo. Compañera de venturas, pues es la fuente única de energía, la que termina el paso indeciso, la que abre los entrecerrados párpados temerosos, la que pronuncia la balbuceada palabra prohibida. Adversaria pues le promete aquello que nunca tendrá y cual ladrón amparado por tinieblas le roba lo poco que le queda, la pureza del alma, la ingenua confianza de pensar que llegara el día en que será libre...
El viento le enloquece en su auge de alaridos malditos, lastimeros. Le parece oír, lejanas, las voces de otros seres que como él vagan perdidos, en su intento por encontrar la anhelada senda, ve su propia desesperación reflejada en tales gritos agonizantes y se acobarda al descubrir en su alma la inamovible lápida del cansancio, así como la perenne llama de la hambruna por compartir ese dolor gris oscuro, que corrompe sus ideales de lucha, con aquellas siluetas amorfas que acierta a distinguir cuando se atreve a abrir los entrecerrados párpados debido al temporal.
Mas sabe que el hecho de que la sombra humana no se contusione presa de atroces dolores no es signo de cordura, solo que cuando la oscuridad del desengaño cala lo suficientemente hondo hecha profundas raíces, se instala esta cómodamente y sobrealimentada como esta por los pasos en vano, las palabras desoídas... Crece impúdicamente sin el más mínimo sígno de vergüenza y se adueña dictatorialmente de aquella lánguida y resignada alma, hasta que esta se convierte con la caída de los frutos malditos en carcasa vacía del que antaño fuera un ser con pasión. Pues por eso sabe que cuando una silueta resta callada es que ha hecho presa de ella el germen de la desilusión y sabe certeramente que aquella figura nunca más emprenderá la búsqueda, inmóvil restara sin esperar a nadie ni nada, pues hasta esta capacidad le ha sido robada, muerto en vida.
Se plantea entre arduo paso y cansino levantar la tentación de tal don, no sentir... intenta hacer balance con sus embotados instintos para descubrir aun una pizca de esperanza, una pequeña semilla que resplandece tenuemente en su interior, pero que es capaz de convencerle de que debe levantarse. Amor y odio, pues nada desearía más que la desaparición de esta ascua incontrolable que le empuja a seguir, poder sentarse y libremente, sin el retozón remordimiento ni la desesperante pregunta del " ¿y sí...?". (tras la próxima colina encontrara la senda, tras el próximo paso encontrara refresco para mi dolida alma...), dejarse poseer por la rendición, dar el descanso eterno a sus doloridos músculos y ser cubierto por la revoltosa arena...
Avida la oscuridad observa sus penosas evoluciones y se deleita macabramente en su torturante degusto... desearía cubrirle rápidamente con su aterciopelado manto de tinieblas pero se retiene pues si algo a aprendió en su inmortalidad es a esperar, hasta que la presa le suplique a gritos su intervención, la desee con el ultimo ápice de pasión. Nada hay más sumamente complaciente que el conseguir que la propia víctima se le entregue enteramente y sin condiciones.
takhisis
Cromet 6. Cromet de joventut. La visió masculina de l'adolescència.... el diari d'un artista adolescent. Ja era hora:-)
Mas
DIARI D’UN ADOLESCENT, 255 GIGOLÓS I 100 PUTES TURQUES
Dia 05-04-1984
Estimat diari: Tot i començar igual no sóc l’Anna Brawn, per desgràcia dels productors que intentin passar aquest diari a pel·lícula, només sóc el jazzmatalàs i tinc 9 anys. Ho sento Spielberg.
Avui m’ha passat una cosa molt estranya i alarmant. He tingut la necessitat de retallar una pàgina d’una revista on hi sortia una dona gran sense res a sobre. Naturalment, quan dic a sobre em refereixo que no duia res de cintura cap a munt. Que estrany!, que es deixi fer aquestes fotografies... El normal, el que fa tothom és amagar-se les coses que han de fer vergonya. Ja que hi és, m’ho miro del dret i del revés. mmm interessant mmm, sí molt, què serà el que li troben tan maco a les dones?? Jo ja n’havia vist de pits abans, que m’han d’ensenyar a mi???. Si. Ei, però la meva mare les té més grosses.. A veure què diu aquí?? “Marina toma el sol en la playa”. Es cremarà!! Ja es deu ficar crema..mmm de fet ja els té morenets ja...
Mixinu!! pare de jugar. EPP! què és això? que has vomitat gat??? O no??.... Ai que he fet el mapa de França..... No se’m desfaran els ossos????. ui ui ui que no, que em faig vell!!!
Dia 12-01-1986
Estimat diari: Avui m’he portat molt malament i espero repetir-ho. La cosa ha anat així:
-Quin fred que fa al carrer avui!!!.
-Excuses!! entrem o no?
-Entra tu!!. Que ets soci del videoclub.
-No tu. Bé els dos, però parla tu.
-A noo. Parla tu, és que et fa vergonya?
-A mi nooo!!! i araa!!! Bé sí.
-Mira entrem els dos i li presentem la pel·lícula dissimuladament fent cara de grans i segur que no es fixa en nosaltres.
-No sé, no sé, no ho acabo de veure-ho clar....
cling clong. Dins la botiga
-Aquesta??
-Nooo mira aquestaa!!! Què és això??
-Uaalaaaa. Ei que ens mira el dependent. Esperem a que no hi hagi ningú.
Cap al mostrador.
-Volem aquestes dues pel·lícules.
-Molt bé nens. A veure. Baner i Flapy i Lolita se masTURBA EN LAS CANÀRIAS?!?!?!?!?
-....................si............és pel meu germàaa gran......... que m’ha dit que la volia per mi.. Vull dir per ell i clar jo no voliaa... però ell no podia venir.... i com que no té temps.....perquè treballa a la marina no pot venir... ell.....
-Molt bé. Agafeu-les, però que no us les vegi ningú d’acord?
-SIIIII, vull dir noo, no pateixii!!!.
Fora
-UEeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!
-UEeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
-Anem a casa l’Albert que n’hi ha 10 que ens esperen. Els fem pagar?
-Em sembla que a la pel·lícula diu que està prohibit.
-Coi de lleis!!! Bé, doncs que en donin “xuxes”.
-Siii.
A casa l’Albert.
-Mireu què portem!!! Una peli porno....
-Posa-la!!. Posa-la!!!
-Espera que vénen els pares.
-(Pares) Anem a sopar, porteu-vos bé!!!
-Siiiii!!! (tots junts).
-Quina poso la de Baner i Flapy o la porno?. Au no em mireu així...
“L’escena comença normal. Es veu un carrer d’una ciutat tropical, suposadament les Canàries. La càmara s’acosta a una casa en concret on hi ha un rètol que diu “Viajes Lolita”. Una noia rossa, alta i prima, camina graciosament cap a la porta i l’obre...”
-M’avoreeeiixooooo!!!
-Espera Cony!!!.
“-Vengo por el trabajo del anuncio.
Una espècie de funcionari amb bigotet i cara de pomes agres està escrivint damunt d’un taulell, quan la noia parla alça una ceia i pregunta:
-Qué sabes hacer? Conoces este negocio? Sabes de Geografia?.
-No, però tengo esto.
De cop es baixa l’escot ensenyant els pits i el funcionari canvia de cara.
-Veo que conoces el globo terràqueo, con esto basta.”
-AAAhhh!! miraaaa. Què porno!!! Quins diàlegs més treballats no?
-Ara si que ho hem vist tot ja. A valgut la pena o no llogar-la?.
-I tant, però jo pensava que...
-Miraaa que fan!!!. Però que lleig que és!!!! ecsss... Com pot deixar-se fer això??
-Per on ha entrat?. Jo no ho he vist!!
...
-Ara torno vaig al lavabo. No per res, és que he begut massa llimonada.
-Després em demano jo. Un altre dia Albert diga-li a la teva mare que no fagi tanta llimonada.
“-Nena tienes el trabajo asegurado. Que le den por culo a la geografia...”
Dia 20-04-86
Estimat diari. Avui no ha passat res d’especial, així que ho deixaré en blanc. A si!!. La poli ha tancat el videoclub del Barri de l’Albert. Es veu que els acusen de no se què de menors. En tot cas nosaltres no hi tenim res a veure.
Dia 02-12-92
Estimat diari: Avui a l’institut la profe d’història ha estat batejada. Fins ara li deiem la carallapis o bé la pixapins, però ara li hem trobat el nom definitiu.
(Conversa en veu baixa a classe d’història. La professora d’uns 25 anys està asseguda a la taula, porta malles i fa una sèrie de gestos obscens a sota la taula.)
-Eii!!
-SII?
-Tira la goma a terraaa i mira sota la taula de la profe..
-Per què?
-Fes-ho!
Després de mirar
-Però què fa amb les mans?
-Jo diria que se’l toca sense parar.
-Hores d’ara ja deu estar al roig viu.
-Mira, ara treu les mans.
-...!!! Semblen els llavis del Kunta kinte.
-Qui és el Kunta kinte?
-Res coses meves. Sembla una guardiolaaaa.
-Des d’ara endavant serà coneguda com la senyoreta Guardiola.
Profe (amb un somriure)-Ai vosaltres dos. Després vindreu al meu despatx d’un en un..
-Aiiiiiiiiii
05-10-1993
Estimat diari: Avui he decidit la trajectòria acadèmica de la meva vida.
Ahir per la tarda, vaig estar parlant amb uns emigrants. Son Marroquins o d’un país del nord d’Àfrica. Una gent que no havia vist mai fins ara.
Sigui com sigui, son de religió islàmica i em van picar la curiositat. Em vaig voler assabentar de les seves relacions sexuals i del que es pot fer i el que no.
El més alarmant, va ser l’afirmació, que a l’Alcorà diu que està prohibida la masturbació masculina. La qual equival a tenir relacions sexuals amb la teva mare. A més, diuen que es paga amb cent bastonades a l’esquena en el més enllà, un cop mort i la teva ànima lliure.
I la qüestió és:
I si tenen raó ells? Quantes bastonades em tocaran?. Em deixaran carn picada i no quedarà res de mi!!!
Davant d’aquest terrible descobriment he començat una enquesta sobre les vegades que es masturben els de la classe a la setmana.
Es calcula de mitjana, que tots els nois de la meva classe porten guanyades fins al moment 192.000 bastonades. I això que només tenim 17 anys. Quan en tinguin 50?! Al mateix ritme serien 1.371.428 bastonades. Qui pot aguantar això?
Saps què diari meu?. Agafaré l’opció de ciències, m’ha encantat fer aquests càlculs. Demà ho preguntaré a les noies a veure què passa...
15-02-2076
Estimat diari: D’aquí uns moments faig 100 anys aarrgg. (Caput)
En el més enllà...
Jazz-On sóc? Què faig aquí?
Diable- Ets a l’infern, on hi passaràs la resta de l’eternitat per culpa dels teus pecats.
Jazz- Jo a l’infern!?! Però si no he fet res de dolent!!!.
Diable- A no? I lo de la llet enverinada a l’escola?
Jazz-Un fallo el té qualsevol.
Diable-I el tancament de Mans Unides.
Jazz-És que no em queien bé.
Diable-I la creació del Gran Hermano?
Jazz- Si la gent ho mira jo no en tinc cap culpa.
Diable-I la provocació de la tercera guerra mundial?
Jazz-Jo que sabia que aquell botó vermell ho fes petar tot. A més, ja no s’hi cabia.
Diable-I la creació d’aquella secta suïcida?
Jazz-Bé ja n’hi ha prou. Em quedo. No continuïs.
Diable: I l’eliminació ètnica dels 250 milions de gitanos Vaticano-Andorrans?
Jazz-He dit que prouu cony!!. Sóc un pecador de collons. Estàs content?
Diable: Encara no. Mira que ficar al títol del teu diari “història d’un adolescent, 255 gigolós i 100 putes turques”!! Només per cridar l’atenció.
Jazz-Poder això és el menys greu oi?
Diable- Doncs no. Els jefes de baix ho troben un recurs literari molt pobre i ho han considerat pecat major. Lo de les guerres es pot perdonar, això no!.
Jazz- Si que estic ben apanyat.
Caminant cap a la secció Z de càstigs corporals infinits per pecadors incorregibles més enllà de tot perdó.
Jazz- que mal decorat tot això. Quin mal gust!! Tots aquests budells de cabra sobren.
Diable- Burru!! Que no veus que ho fem expressament per fer angúnia als condemnats.
Jazz- Ah, perdona perdona. ei!! Què fan aquella colla que mengen llibres?
Diable- Son els que veien operación triumfo. És perquè els entri alguna cosa útil a dins.
Jazz- entenc. I aquella d’allà que es menja l’enciclopèdia Espasa?
Diable- És l’Ítaca, que a més a més també veia al Salir de clase.
Jazz- I fiqueu aquests depravats a la mateixa secció que jo?. No hi ha dret.
Diable- Jo també m’he queixat, però el jefe mana.
Jazz- Escolta, no esteu modernitzats. Per què no li feu menjar un cd-room en comptes de tant de llibre?
Diable-No és mala idea, però quina indigestió no? Quina mala idea nano..
Diable- Ja hem arribat.
Jazz- Però què és això? Si és una pedra plana? No voldràs que me la mengi?
Diable- No, és per estirar-te i rebre els 25.345.234 bastonades que et toquen.
Jazz- No fotis que Déu era moro?
Diable-Si tio. És islàmic i una dona. Això em recorda, que tinc l’encàrreg de donar-te 2 milions de bastonades extres, pel tema de l’annulació del sufragi universal de la dona.
Jazz- I les bastonades, no me les pot donar aquella diableta que ens hem creuat abans?.
Diable- No. Aquella és pels que no trempen.
Jazz- Jo ja fa anys que no trempo.
Diable-Quan eres jove carallot. Au preparat. Va la primera..
Jazz-I no canviarem de tant en tant?? Quan em tocarà a mi donar bastonades i tu rebre-les?
Diable- Calla burru! Espanya va bién.
“Flaaaass”
Jazz-Ai!!
Diable- España va bién
“Flaaaaaasss
Jazz- Ai!! Ei perquè dius España va bién?
Diable- Que no m’has reconegut??
Jazz- No pot ser!!. Parlant Català!!!
Diable- És que això és un círculo reducido.
Jazz-Noooooooo!!!! Exigeixo veure la reglamentació per fer les opos de diable!!! Vull el temari!!!
Diable- España va bién
“flaaaaaaaas”
Jazz-Ai!!
...
...
...
At infinitum
AMÉN
cromets 2:45 PMMas
DIARI D’UN ADOLESCENT, 255 GIGOLÓS I 100 PUTES TURQUES
Dia 05-04-1984
Estimat diari: Tot i començar igual no sóc l’Anna Brawn, per desgràcia dels productors que intentin passar aquest diari a pel·lícula, només sóc el jazzmatalàs i tinc 9 anys. Ho sento Spielberg.
Avui m’ha passat una cosa molt estranya i alarmant. He tingut la necessitat de retallar una pàgina d’una revista on hi sortia una dona gran sense res a sobre. Naturalment, quan dic a sobre em refereixo que no duia res de cintura cap a munt. Que estrany!, que es deixi fer aquestes fotografies... El normal, el que fa tothom és amagar-se les coses que han de fer vergonya. Ja que hi és, m’ho miro del dret i del revés. mmm interessant mmm, sí molt, què serà el que li troben tan maco a les dones?? Jo ja n’havia vist de pits abans, que m’han d’ensenyar a mi???. Si. Ei, però la meva mare les té més grosses.. A veure què diu aquí?? “Marina toma el sol en la playa”. Es cremarà!! Ja es deu ficar crema..mmm de fet ja els té morenets ja...
Mixinu!! pare de jugar. EPP! què és això? que has vomitat gat??? O no??.... Ai que he fet el mapa de França..... No se’m desfaran els ossos????. ui ui ui que no, que em faig vell!!!
Dia 12-01-1986
Estimat diari: Avui m’he portat molt malament i espero repetir-ho. La cosa ha anat així:
-Quin fred que fa al carrer avui!!!.
-Excuses!! entrem o no?
-Entra tu!!. Que ets soci del videoclub.
-No tu. Bé els dos, però parla tu.
-A noo. Parla tu, és que et fa vergonya?
-A mi nooo!!! i araa!!! Bé sí.
-Mira entrem els dos i li presentem la pel·lícula dissimuladament fent cara de grans i segur que no es fixa en nosaltres.
-No sé, no sé, no ho acabo de veure-ho clar....
cling clong. Dins la botiga
-Aquesta??
-Nooo mira aquestaa!!! Què és això??
-Uaalaaaa. Ei que ens mira el dependent. Esperem a que no hi hagi ningú.
Cap al mostrador.
-Volem aquestes dues pel·lícules.
-Molt bé nens. A veure. Baner i Flapy i Lolita se masTURBA EN LAS CANÀRIAS?!?!?!?!?
-....................si............és pel meu germàaa gran......... que m’ha dit que la volia per mi.. Vull dir per ell i clar jo no voliaa... però ell no podia venir.... i com que no té temps.....perquè treballa a la marina no pot venir... ell.....
-Molt bé. Agafeu-les, però que no us les vegi ningú d’acord?
-SIIIII, vull dir noo, no pateixii!!!.
Fora
-UEeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!
-UEeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
-Anem a casa l’Albert que n’hi ha 10 que ens esperen. Els fem pagar?
-Em sembla que a la pel·lícula diu que està prohibit.
-Coi de lleis!!! Bé, doncs que en donin “xuxes”.
-Siii.
A casa l’Albert.
-Mireu què portem!!! Una peli porno....
-Posa-la!!. Posa-la!!!
-Espera que vénen els pares.
-(Pares) Anem a sopar, porteu-vos bé!!!
-Siiiii!!! (tots junts).
-Quina poso la de Baner i Flapy o la porno?. Au no em mireu així...
“L’escena comença normal. Es veu un carrer d’una ciutat tropical, suposadament les Canàries. La càmara s’acosta a una casa en concret on hi ha un rètol que diu “Viajes Lolita”. Una noia rossa, alta i prima, camina graciosament cap a la porta i l’obre...”
-M’avoreeeiixooooo!!!
-Espera Cony!!!.
“-Vengo por el trabajo del anuncio.
Una espècie de funcionari amb bigotet i cara de pomes agres està escrivint damunt d’un taulell, quan la noia parla alça una ceia i pregunta:
-Qué sabes hacer? Conoces este negocio? Sabes de Geografia?.
-No, però tengo esto.
De cop es baixa l’escot ensenyant els pits i el funcionari canvia de cara.
-Veo que conoces el globo terràqueo, con esto basta.”
-AAAhhh!! miraaaa. Què porno!!! Quins diàlegs més treballats no?
-Ara si que ho hem vist tot ja. A valgut la pena o no llogar-la?.
-I tant, però jo pensava que...
-Miraaa que fan!!!. Però que lleig que és!!!! ecsss... Com pot deixar-se fer això??
-Per on ha entrat?. Jo no ho he vist!!
...
-Ara torno vaig al lavabo. No per res, és que he begut massa llimonada.
-Després em demano jo. Un altre dia Albert diga-li a la teva mare que no fagi tanta llimonada.
“-Nena tienes el trabajo asegurado. Que le den por culo a la geografia...”
Dia 20-04-86
Estimat diari. Avui no ha passat res d’especial, així que ho deixaré en blanc. A si!!. La poli ha tancat el videoclub del Barri de l’Albert. Es veu que els acusen de no se què de menors. En tot cas nosaltres no hi tenim res a veure.
Dia 02-12-92
Estimat diari: Avui a l’institut la profe d’història ha estat batejada. Fins ara li deiem la carallapis o bé la pixapins, però ara li hem trobat el nom definitiu.
(Conversa en veu baixa a classe d’història. La professora d’uns 25 anys està asseguda a la taula, porta malles i fa una sèrie de gestos obscens a sota la taula.)
-Eii!!
-SII?
-Tira la goma a terraaa i mira sota la taula de la profe..
-Per què?
-Fes-ho!
Després de mirar
-Però què fa amb les mans?
-Jo diria que se’l toca sense parar.
-Hores d’ara ja deu estar al roig viu.
-Mira, ara treu les mans.
-...!!! Semblen els llavis del Kunta kinte.
-Qui és el Kunta kinte?
-Res coses meves. Sembla una guardiolaaaa.
-Des d’ara endavant serà coneguda com la senyoreta Guardiola.
Profe (amb un somriure)-Ai vosaltres dos. Després vindreu al meu despatx d’un en un..
-Aiiiiiiiiii
05-10-1993
Estimat diari: Avui he decidit la trajectòria acadèmica de la meva vida.
Ahir per la tarda, vaig estar parlant amb uns emigrants. Son Marroquins o d’un país del nord d’Àfrica. Una gent que no havia vist mai fins ara.
Sigui com sigui, son de religió islàmica i em van picar la curiositat. Em vaig voler assabentar de les seves relacions sexuals i del que es pot fer i el que no.
El més alarmant, va ser l’afirmació, que a l’Alcorà diu que està prohibida la masturbació masculina. La qual equival a tenir relacions sexuals amb la teva mare. A més, diuen que es paga amb cent bastonades a l’esquena en el més enllà, un cop mort i la teva ànima lliure.
I la qüestió és:
I si tenen raó ells? Quantes bastonades em tocaran?. Em deixaran carn picada i no quedarà res de mi!!!
Davant d’aquest terrible descobriment he començat una enquesta sobre les vegades que es masturben els de la classe a la setmana.
Es calcula de mitjana, que tots els nois de la meva classe porten guanyades fins al moment 192.000 bastonades. I això que només tenim 17 anys. Quan en tinguin 50?! Al mateix ritme serien 1.371.428 bastonades. Qui pot aguantar això?
Saps què diari meu?. Agafaré l’opció de ciències, m’ha encantat fer aquests càlculs. Demà ho preguntaré a les noies a veure què passa...
15-02-2076
Estimat diari: D’aquí uns moments faig 100 anys aarrgg. (Caput)
En el més enllà...
Jazz-On sóc? Què faig aquí?
Diable- Ets a l’infern, on hi passaràs la resta de l’eternitat per culpa dels teus pecats.
Jazz- Jo a l’infern!?! Però si no he fet res de dolent!!!.
Diable- A no? I lo de la llet enverinada a l’escola?
Jazz-Un fallo el té qualsevol.
Diable-I el tancament de Mans Unides.
Jazz-És que no em queien bé.
Diable-I la creació del Gran Hermano?
Jazz- Si la gent ho mira jo no en tinc cap culpa.
Diable-I la provocació de la tercera guerra mundial?
Jazz-Jo que sabia que aquell botó vermell ho fes petar tot. A més, ja no s’hi cabia.
Diable-I la creació d’aquella secta suïcida?
Jazz-Bé ja n’hi ha prou. Em quedo. No continuïs.
Diable: I l’eliminació ètnica dels 250 milions de gitanos Vaticano-Andorrans?
Jazz-He dit que prouu cony!!. Sóc un pecador de collons. Estàs content?
Diable: Encara no. Mira que ficar al títol del teu diari “història d’un adolescent, 255 gigolós i 100 putes turques”!! Només per cridar l’atenció.
Jazz-Poder això és el menys greu oi?
Diable- Doncs no. Els jefes de baix ho troben un recurs literari molt pobre i ho han considerat pecat major. Lo de les guerres es pot perdonar, això no!.
Jazz- Si que estic ben apanyat.
Caminant cap a la secció Z de càstigs corporals infinits per pecadors incorregibles més enllà de tot perdó.
Jazz- que mal decorat tot això. Quin mal gust!! Tots aquests budells de cabra sobren.
Diable- Burru!! Que no veus que ho fem expressament per fer angúnia als condemnats.
Jazz- Ah, perdona perdona. ei!! Què fan aquella colla que mengen llibres?
Diable- Son els que veien operación triumfo. És perquè els entri alguna cosa útil a dins.
Jazz- entenc. I aquella d’allà que es menja l’enciclopèdia Espasa?
Diable- És l’Ítaca, que a més a més també veia al Salir de clase.
Jazz- I fiqueu aquests depravats a la mateixa secció que jo?. No hi ha dret.
Diable- Jo també m’he queixat, però el jefe mana.
Jazz- Escolta, no esteu modernitzats. Per què no li feu menjar un cd-room en comptes de tant de llibre?
Diable-No és mala idea, però quina indigestió no? Quina mala idea nano..
Diable- Ja hem arribat.
Jazz- Però què és això? Si és una pedra plana? No voldràs que me la mengi?
Diable- No, és per estirar-te i rebre els 25.345.234 bastonades que et toquen.
Jazz- No fotis que Déu era moro?
Diable-Si tio. És islàmic i una dona. Això em recorda, que tinc l’encàrreg de donar-te 2 milions de bastonades extres, pel tema de l’annulació del sufragi universal de la dona.
Jazz- I les bastonades, no me les pot donar aquella diableta que ens hem creuat abans?.
Diable- No. Aquella és pels que no trempen.
Jazz- Jo ja fa anys que no trempo.
Diable-Quan eres jove carallot. Au preparat. Va la primera..
Jazz-I no canviarem de tant en tant?? Quan em tocarà a mi donar bastonades i tu rebre-les?
Diable- Calla burru! Espanya va bién.
“Flaaaass”
Jazz-Ai!!
Diable- España va bién
“Flaaaaaasss
Jazz- Ai!! Ei perquè dius España va bién?
Diable- Que no m’has reconegut??
Jazz- No pot ser!!. Parlant Català!!!
Diable- És que això és un círculo reducido.
Jazz-Noooooooo!!!! Exigeixo veure la reglamentació per fer les opos de diable!!! Vull el temari!!!
Diable- España va bién
“flaaaaaaaas”
Jazz-Ai!!
...
...
...
At infinitum
AMÉN
Cromet 7. Jugant a dissenyadora....... eii, només és per no perdre la URL. Després la miraré....
colorshtml
cromets 8:03 AMcolorshtml